Davant el debat al voltant de la “necessitat d'inversió en infraestructures a Catalunya”, des del CST volem matisar que, amb diferents noms i oportunitats, aquest tema dura des de fa uns 30 anys o més. Durant aquestes dècades hem vist com s'han multiplicat els quilòmetres de carreteres i autovies, com s'han transformat les costes, s'ha abandonat el camp i, sobretot, un autèntic tsunami urbanitzador ha cobert el territori d'habitatges innecessaris. Diuen els experts que s'ha construït més que en cap altre moment de la historia. Durant uns anys podríem dir que la nostra economia es basava en un monocultiu de la construcció del qual tardarem anys a recuperar-nos, ja que ha provocat que tinguem molts joves mal formats en estar enlluernats per l'accés al diner fàcil i uns diners invertits inexistents en esclatar la bombolla immobiliària. Tot i així, i davant d'una possible aturada de les inversions, els sectors que s'han beneficiat d'aquests processos piquen de peus i es lamenten de nou.
Ens demanem com és possible que algú digui seriosament que la solució al procés de crisi i atur en què estem immersos és fer més del mateix que hem fet les darreres dècades. El binomi construcció i turisme massiu, base del fràgil però destructiu creixement de les darreres dècades, ha tingut un preu altíssim: espais agrícoles ofegats sota ciments i totxos, esquarterant el territori per una xarxa viària en creixement continu, pressions demogràfiques cada cop més fortes i un malbaratament de recursos. Avui tenim l'oportunitat de capgirar la situació i començar a posar les bases d'un nou model econòmic.
Un model basat en la producció d'aliments saludables, en el canvi del sistema energètic cap a les renovables, en la potenciació de la creativitat i la producció de productes amb alt valor afegit. En aquests camps és on hem d'incidir en les inversions com a base d'una nova indústria basada en les necessitats locals i no tant en l'exportació al mercat global. Una economia on el paper de la construcció tingui la dimensió adequada i on el turisme no es compti tant en quantitat de persones, sinó en qualitat i sostenibilitat. I molta educació i formació perquè els joves puguin agafar aquest nou tren de model econòmic que el nostre país necessita. Això vol dir una política valenta i que miri cap al futur.
Publicat originalment en el diari El Punt, el 26 d’agost de 2010
Agost de 2010